Periódico plural, gratuíto e independiente de Crevillent
Tastets de Crevillent, per VICENT-JOSEP PÉREZ I NAVARRO
Sabreu els lectors de més edat que una de les activitats industrials per les quals s’ha destacat Crevillent des de temps immemorial és la fabricació artesanal d’estores
Tastets de Crevillent, per VICENT-JOSEP PÉREZ I NAVARRO
Tastets de Crevillent, per VICENT-JOSEP PÉREZ I NAVARRO Cap a l’any 1995 vaig sentir a algunes persones fer esment d’una oració antiga que em va
Aquest article és una avançada d’un treball extens que apareixerà publicat al proper mes de novembre a la revista Crevillent, l’etnografia d’un poble. En aquest treball, que he gestat al llarg de més de 20 anys de recerca, intente donar testimoni, des d’un punt de vista principalment etnogràfic, de l’estada a la serra de Crevillent de pastors procedents de la serrania de la Manxa i de l’Aragó
Ara fa exactament 102 anys una pandèmia terrorífica, la grip de 1918, va fer estralls a Crevillent, com a tot el món, i és oportú fer la vista enrere i recordar-la, per la seua similitud amb la calamitat actual. Alguns autors de literatura mèdica estimen que aquella malaltia va afectar la meitat de la humanitat i va matar més éssers humans que cap altra mortaldat del tipus que siga en un període de temps tan reduït: entre 25 i 50 milions de persones.
Les lectores i lectors qui heu llegit els meus escrits, publicats en altres mitjans, siga en revistes locals, o en revistes científiques sobre filologia, humanitats o cultura popular, sabreu que un dels temes que més m’interessen i al qual li he dedicat més pàgines, són les narracions populars fictícies de transmissió oral, anomenades «rondalles», és a dir, els contes populars: xascarrillos, xances o qüentos, com es diuen a Crevillent.
Per a parlar sobre una de les nostres cançons tradicionals de les pasqües de Nadal, em ve molt de gust començar citant l’obra mestra de
Una de les cançonetes populars de Crevillent que –supose que com molts de vosaltres– he escoltat des que tinc enteniment, fa així (versió d’en José
La senyora Maria Planelles Mas, “la Tocona”, tenia una gran memòria, una intel·ligència aguda i una capacitat lingüística molt notable. Dels llavis li eixia un
© 2026 El Periòdic del Poble Todos los derechos reservados. Diseño y desarrollo web Hello SEO & SEM
