Tastets de Crevillent, per VICENT-JOSEP PÉREZ I NAVARRO
Aquest article és una avançada d’un treball extens que apareixerà publicat al proper mes de novembre a la revista Crevillent, l’etnografia d’un poble. En aquest treball, que he gestat al llarg de més de 20 anys de recerca, intente donar testimoni, des d’un punt de vista principalment etnogràfic, de l’estada a la serra de Crevillent de pastors procedents de la serrania de la Manxa i de l’Aragó. Aquests pastors baixaven amb els seus ramats d’ovelles des del seu terreny en la tardor, per tal d’hivernar a la nostra serra i d’altres pasturatges propers. Eren els pastors transhumants, que baixaven al Reino, com ells deien, per la vereda, en un llarg viatge a peu, per a estar-se aquí tota la temporada d’hivern i alimentar millor les ovelles, tot fugint del rigor del clima dels seus pobles. Al mes de maig tornaven a pujar, per tal d’estiuejar al seu país. Aquest estil de vida es va acabar després dels anys 60 del segle passat, i els pastors transhumants castellans i aragonesos van deixar de visitar-nos per a sempre.
Els serrans van deixar memòria de la seua estada al nostre terreny. Per una banda hi ha el testimoni oral dels pastors i altres persones de Crevillent, que els van conéixer i que em van parlar d’ells. Llargues entrevistes amb l’Antonio el Marxantero, el Santiago el Carafal, el Gasparo el Palla i el Paco el Pipa, i detalls afegits per altres persones, com ara el Pepe el Tocó, la Loli la Sargenta i el Pampolet, aconsegueixen donar-nos una idea aproximada de les activitats d’aquells hòmens a la serra. A totes aquestes persones els expresse el meu agraïment més sincer.
Però a més, els mateixos serrans van deixar un altre record molt interessant del seu pas per la serra de Crevillent: un bon grapat de grafits, és a dir, incripcions informals i improvisades, gravades a punta de navaja o a llapis, a les parets dels corrals i coves on s’aixoplugaven. Aquests grafits els vaig publicar per primera volta a la nostra revista de festes Moros y Cristianos, l’any 2005, i apareixeran de bell nou en l’article que us he anunciat, però us els he volgut també oferir en aquest espai que amb tanta amabilitat posa a la meua disposició El periòdic del poble.
Finalment, una coincidència extraordinària em va aportar informació interessantíssima de primera mà sobre aquest tema: la meua muller, Mari-Trini Planelles, va conéixer casualment, a la parada de l’autobus de Torrellano, un dels pastors serrans que hivernaven a la nostra serra als anys 1940: el senyor Venancio Ferrer, del poble de Beamud, a la comarca de La Serranía de Conca. Resultava que en Venancio es va casar amb una xica oriolana i va passar la resta de la seua vida a Guardamar i a l’Altet. La casualitat és realment fora del comú, perquè aquest home havia deixat l’any 1945 el seu nom gravat, juntament amb el de son germà Ángel, en la paret de l’ermita de Sant Gaietà, als Anouers, i jo acabava de publicar aquest grafit dins l’esmentat article de l’any 2005. Durant una entrevista de prop de 3 hores de durada que vam mantenir a sa casa de l’Altet, aquell home, senzill i amable, em va explicar les experiències d’un pastor transhumant, encara adolescent, que passà diversos hiverns a la serra de Crevillent, amb la qual cosa vaig poder perfilar encara més l’estil de vida d’aquelles persones i la seua relació amb nosaltres. Des d’aquí de bell nou vull manifestar el meu agraïment a en Venancio, que en glòria estiga, i als seus familiars.
Ara, per a no abusar de la vostra paciència de lectors i de l’espai del nostre periòdic, us deixe aquí només un fragment de la introducció de l’article que em publica Crevillent, l’etnografia d’un poble, i també el recull de grafits, una mica adobats per al seu millor enteniment, alhora que, si voleu saber-ne més d’aquest tema, us recomane la lectura del treball complet. La revista, si no hi ha cap novetat que ho impedisca (ja que en aquests temps que corren, resulta arriscat assegurar res amb massa certesa), es presentarà el proper mes de novembre a la Casa de Cultura. Mentrestant, us desitge que aconseguiu la màxima felicitat possible, alhora que tingueu molta cura de la vostra salut i de la dels vostres.
Extracte de la introducció de l’article Els pastors serrans a Crevillent: alguns testimonis de la seua estada a la nostra serra
“La transhumància és una activitat cultural antiquíssima, que buscava optimitzar el rendiment de la cria del ramat, tot traslladant-lo de manera estacional, a la recerca de climes més benignes i major abundància d’aliment a l’hivern. Al nostre terreny, a l’anomenada serra Alta, és a dir, la part més elevada de la serra de Crevillent, era on s’assentaven estacionalment amb els seus ramats d’ovelles aquells hòmens que al nostre poble eren coneguts com a “els serrans”. Procedien de poblacions molt xicotetes de la comarca anomenada La Serranía, a l’extrem oriental del Sistema Ibèric, al nord de la Manxa -el que avui administrativament pertany, des de la divisió en províncies de l’Estat Espanyol l’any 1833, al nord de la província de Conca-, i de la serra aragonesa de l’Albarrasí, a la comarca del mateix nom, dins del que ara pertany administrativament a la província de Terol (Aragó). Així doncs, els qui hivernaven amb els ramats a la nostra serra i altres terrenys propers eren castellans i aragonesos, encara que tots ells eren de parla castellana oriental i pertanyents a una àrea lingüística i cultural que podem considerar més o menys homogènia o comuna, tot i la pertanyença a dos regnes històrics diferents.
Aquesta activitat tradicional va quedar molt reduïda a partir dels anys 1960. A la nostra serra no tenim constància que hagen vingut des de fa almenys 50 anys. Alguns d’aquells ramaders encara seguiren traslladant els ramats des del seu país cap a altres llocs propers a nosaltres, però aquella migració gairebé èpica, a peu amb les ovelles per la vereda, va ser substituïda pel viatge ràpid i còmode amb vehicles de transport motoritzats”.
Grafits dels pastors serrans a la serra de Crevillent
1) A la cova del tio Molina, al fondo del tio Molina (al darrere del Castellar Colorat).
Dia 26 de Enero de 1955 les he llevado el ganado a los señores Serranos lo cual hace un dia muy malo, mucho viento Diego Prieto.
Julian Basaurit Tragacete Cuenca año 1960.
Eres un tonto J i [?] Jesus Gesa y un tonto en esta cueva […] me la casco.
Adios pa sienpre adios si Dios quiere.
Dia 3 de Marzo 1959 oy ace un dia muy buen dia [de] sol Tragacete Cuenca Vicente.
Serafín Torralba de Tragacete.
El dia 6 de Marzo a mi me toca la pichina.
Teruel año 1942 Dia 4 de Marzo y esta nubol y buena temperatura. Mala sierra poco pan y mala agua y muchas cuestas y malas albarcas. Fyrma Sr Dn Ramiro Balena Escriche. A Dios [ratlla de signatura].
Algun tonto leera este latrero
Villar del cobo – Teruel dia 15 de Marzo ace sol muy vuena tenperatura Fernando Martinez esta cueva es de Molina que me toque la pichina.
Fernanado me despido de esta tierra pa siempre si Dios ciquiere y si la burra no se muere dia 5 de abril del año 1962 serrano de Villar del Cobo Teruel.
Díia [5?] | de abril estubo aquí Fernando Martinez Lafuente de Teruel.
Dia 1960 22 M[arzo?] R B Escriche
Octubre dia 16 de 1957 Hurtado Martinez […]
2) A una cova de pastor al camí que va cap als Fondons, tot just havent pujat la costera des Dragons-la Bigotilla (des de la Moeixa), prop del Barranc Fort i l es Ortigues.
Dia 16 de fevrero 1934 hesta aqui Jerardo Jarque de Teruel y [aire?] y frio.
La mujer hes una nabe que a todo el mun[do] atropella que poco del mundo sabe aquel que se enbarque en ella Jerardo Jarque.
3) Al corral de les Paleres o del tio Xiu (al Castell Vell, prop del Barranc Fort).
Dia 26 de Marzo del 1960 esta llobiendo y aze una buena tenperatura pero llreba (sic) no ay porque esta siera no echa nada mas que riscos que estoy arto de bajalo[s] y subillos y el que lea stos rengones que me toque los cojone y si no le payce bien que me la menee y el que lea estos remgon es un maricon. Serano Benito Perez Gonzalez de Tragacete Cuenca.
4) A la xossa del tio Ruig.
Julian Basaurit Tragacete Cuenca año 1960 me despido de esta tierra para sienpre si Dios quiere y la burra no se muere.
5) A la cova l’Auela.
Del 1960 dia 29 deMarzo estubo aqui Benito Pérez serrano de Tragacete Cuenca. Estoy Mu con[…] porque me se a mue[rto] el perro esta ma[ñana?].
6) A l’ermita de Sant Gaitano, als Anouers, prop del Picatxo de Sant Gaitano.
Cuenca natural de Beamud Angel Ferrer año 1945. Venancio Ferrer.
Dia 26 […] yzo un dia de f[…] muy g[…] de […] Cuenca Beamud.
