Tastets de Crevillent, per VICENT-JOSEP PÉREZ I NAVARRO
Cap a l’any 1995 vaig sentir a algunes persones fer esment d’una oració antiga que em va encuriosir. Si la memòria no em falla, em passa pel cap que va ser un comentari de mon sogre, el Pepe el Tocó -el qual va dir que li l’havia sentida mencionar a una dona pel carrer-, el que em va posar en la pista d’aquesta oració. Es tractava de la cançó-oració de Las Catorce Palabras dichas y torneadas. Amb aquesta pista vaig començar a preguntar a persones grans, per a veure si algú encara la recordava.
Així va ser com, gràcies a la senyora Dolores Gonzálvez Candela (1928-2012), “la Loli la Palmereta”, vaig poder recuperar aquesta mostra tan interessant i curiosa de folclore oral, en un enregistrament en cinta magnetofònica fet a sa casa el divendres 11/8/1995. Vull manifestar aquí el meu agraïment immens a la Loli, que en glòria estiga, per fer-me partícep d’aquest i de molts altres coneixements de cultura popular, i també a sa filla Delmar Candela, que em va posar en contacte amb ella.
Las Catorce Palabras dichas y torneadas són una oració rimada i musicada amb estructura acumulativa, de temàtica religiosa, transmesa per tradició oral. Està formada per catorze locucions que responen, dins d’un estil dialogat, a la demanda repetida dime la una, dime las dos, dime las tres, etcètera; aquestes locucions expressen, cadascuna d’elles, un objecte diferent de la devoció catòlica, relacionats tots ells amb una xifra. És, doncs, una cançó que té l’origen en la teologia mística dels números de la tradició judeocristiana. L’estructura de l’oració és la següent: cada volta que s’ha de cantar una de les 14 frases, el títol de la cançó fa d’introducció; tot seguit, una sentència imperativa breu demana la frase corresponent. A continuació es canta cadascuna de les frases, per ordre, des de la primera fins a la catorzena i, cada vegada que es diu una de nova, totes les anteriorment cantades es canten de bell nou en ordre descendent.
L’extensió geogràfica d’aquesta oració de la tradició oral és enorme. A la classificació del conte folklòric d’Aarne-Thompson (actualment coneguda com a Aarne-Thompson-Uther), es recull, sota l’epígraf en hebreu Ehod mi yodea, la citació d’una gran quantitat de versions, procedents de les més variades terres d’Europa i Amèrica (The types of the folktale, Helsinki, 19814, pàg. 522, núm. 2010). En aquesta enumeració podem observar que les versions més comunes estan formades de dotze paraules. Així, la versió documentada en llengua toscana rep el nom de Le dodici parole de la verità, la proporcionada per Nevell és The Carol of the Twelve Numbers i la versió castellana allí esmentada s’anomena Las doce palabras retorneadas.
En castellà, Aurelio Espinosa (Cuentos populares de Castilla y León, II, Madrid, 1988) enumera diferents versions. En aquesta col·lecció de rondalles, Las doce palabras retorneadas formen part de la trama d’una narració popular que té per motiu el pacte amb el diable. Aquí el poder dels mots venç l’esperit del mal. Dues de les versions aportades per Espinosa afegeixen una tretzena frase, amb la qual el dimoni pot ser finalment destruït. És, doncs, una oració amb un poder màgic protector molt fort.
La versió recuperada a Crevillent es distingeix de les que trobem a la bibliografia consultada en el nombre de frases: en la nostra en són catorze. Només una versió mallorquina, Lo u de Betlem, en té una més, quinze (v. Ginard Bauçà, Cançoner popular de Mallorca, 1975, pàgs 49-54). A la nostra versió li manca la trama o glossa d’una història i era cantada com a oració independent. Cal destacar-ne, precisament, la conservació de la música, que us done transcrita per en Ramón Mas Soler, a qui agraesc de tot cor la seua ajuda.
Sembla que Las Catorze Palabras podria haver-se originat dins de la tradició dels jueus europeus, potser com a cançó de Pasqua. A l’obra editada per Dan Ben-Amos, Folktales of the Jews (volum II, Tales from Eastern Europe, 2010) apareix classificat amb el nom Ehod Mi Yodea (One; who Knows?) i la xifra 7211n. Entre les versions en les diverses llengües utilitzades pels jueus de la diàspora, com ara el yiddish, vull destacar les conservades pels jueus sefardites, en judeocastellà, la llengua que encara parlen els pocs descendents que queden hui en dia dels jueus expulsats pels anomenats Reis Catòlics dels seus regnes l’any 1492: aquells jueus, és clar, els pares i avis dels quals no van ser assassinats pel règim criminal nazi. Al lloc https://www.facebook.com/watch/?v=1513163302177570 podeu escoltar una extraordinària gravació del Ken supyese y entendyese alavar al Dio kreyense?, i és gairebé com si reculàrem 500 anys en una màquina del temps: realment esborrona.
Fa uns pocs anys, a través d’internet, me’n vaig assabentar de l’existència d’una versió interessant, vinculada a la tradició del gueto de Roma. Li he perdut la pista i no us en puc donar detalls, ni tan sols recorde bé si era en hebreu o en giudaico-romanesco, la llengua dels jueus de la Ciutat Eterna. De totes maneres seria una més de les moltes versions dels jueus, que estan esteses per tot el món.
Les frases o “paraules” de les versions jueves, com és lògic, són sobre misteris o objectes de la fe hebraica, i fa l’efecte que són anteriors a les versions cristianes, que es devien inspirar en elles. El motiu és, en part, que difícilment en la religió jueva ens imaginem l’adopció d’una cançó tradicional cristiana per a cel·lebrar coses tan íntimes com les seues festivitats, mentre que les versions cristianes tenen un context més general, no estrictament relacionat amb una festivitat o tradició concreta. De totes maneres caldria investigar més aquesta qüestió. De fet, quan ja tenia redactat aquest article, he trobat informació nova, que ja no puc incloure aquí, a un article molt interessant que desconeixia, d’en Paolo Merano (v. peu de la figura 6).
Cal dir, per últim, que la versió de Crevillent era per a ser cantada els divendres, dia màgic per excel·lència, en el qual aquesta i alguna altra cançó de temàtica religiosa assolien tot el seu poder i eficàcia protectora. En altra ocasió us parlaré una mica d’aquesta gràcia o poder dels divendres, segurament relacionada amb la Mort i Passió, i potser també amb creences ancestrals. El fet és que la nostra informant, la Loli la Palmereta, em va contar que ella sabia Las Catorce Palabras perquè, quan de jove treballava a cal Zira (Alfombras Imperial) totes les treballadores, els divendres, es posaven a cantar amb gran entusiasme aquesta cançó i la de Viernes Santo, Viernes Santo, mentre feien la faena. L’ama de la fàbrica, devota catòlica, entrava aleshores a escoltar-se-les sense renyar-les. Com la mateixa Loli em comentava, si la temàtica d’aquestes cançons no hagués estat religiosa, l’ama segurament les hauria comminat a treballar més i divertir-se menys.
Vet aquí, doncs, Las Catorce Palabras tal com la loli la Palmereta me les va cantar:
Las Catorse Palabras dichas y torneadas. Dime la una.
Una es una, la que parió en Belén y quedó pura.
Las Catorse Palabras, dichas y torneadas. Dime las dos.
Dos son dos, las tablas de Moisés, donde Dios puso los pies. Una es una, la que parió en Belén y quedó pura.
Las Catorse Palabras, dichas y torneadas. Dime las tres.
Tres son tres, las tres Trinidades. Dos son dos, las tablas de Moisés, donde Dios puso los pies. Una es una, la que parió en Belén y quedó pura.
Las Catorse Palabras, dichas y torneadas. Dime las cuatro.
Cuatro son cuatro, los cuatro Evangelios. Tres son tres…
Las Catorse Palabras, dichas y torneadas. Dime las sinco.
Sinco son sinco, las sinco llagas. Cuatro son cuatro…
Las Catorse Palabras, dichas y torneadas. Dime las seis.
Seis son seis, las seis velas, ni arden ni queman ni candilean. Sinco son sinco…
Las Catorse Palabras, dichas y torneadas. Dime las siete.
Siete son siete, los siete Dolores. Seis son seis…
Las Catorse Palabras, dichas y torneadas. Dime las ocho.
Ocho son ocho, los ocho coros. Siete son siete…
Las Catorse Palabras, dichas y torneadas. Dime las nueve.
Nueve son nueve, los nueve meses. Ocho son ocho…
Las Catorse Palabras, dichas y torneadas. Dime las dies.
Dies son dies, los Dies Mandamientos. Nueve son nueve…
Las Catorse Palabras, dichas y torneadas. Dime las onse.
Onse son onse, las onse mil vírgenes. Dies son dies…
Las Catorse Palabras, dichas y torneadas. Dime las dose.
Dose son dose, los Dose Apóstoles. Onse son onse…
Las Catorse Palabras, dichas y torneadas. Dime las trese.
Trese son trese, las trese estrellas, el sol y la luna va en medio de ellas. Dose son dose…
Las Catorse Palabras, dichas y torneadas. Dime las catorse.
Catorse son catorse, los catorse artículos de la fe. Trese son trese…
…Una es una, la que parió en Belén y quedó pura.
El dia 11/10/1996 la Loli em va proporcionar una variant de l’última frase, que deia que es cantava algunes voltes. Aquesta actua com a colofó i és interessant per la seua relació amb les rondalles d’Espinosa, esmentades abans, i pel seu valor salvífic i exorcitzador:
Las Catorse Palabras ya están arrematadas,
Que reviente el demonio como una chicharra.
