Tastets de Crevillent, per VICENT-JOSEP PÉREZ I NAVARRO
Sabreu els lectors de més edat que una de les activitats industrials per les quals s’ha destacat Crevillent des de temps immemorial és la fabricació artesanal d’estores. Entre d’altres coses, potser haureu sentit en ocasions l’expressió popular quedar-se en l’estora, per a indicar que algú s’ha aprimat molt; o tal volta hàgeu sentit contar dels majors que antigament molts crevillentins es desplaçaven a altres poblacions més grans, en especial a Madrid, per fer les activitats estacionals d’estorar i desestorar.
Es tractava de folrar amb estores d’espart els corredors i cambres de les habitances, per tal de fer-les més càlides i combatre millor els rigors de l’estació hivernal. Després, a l’estiu, les estores eren retirades pels mateixos operaris crevillentins que les havien col·locades. Recorde haver sentit dir a mon pare en una ocasió vaig a desestorar-me, una manera una mica humorística de referir-se al canvi de roba que es fa quan arriben les calors. La persistència d’expressions lingüístiques d’aquesta mena és un rastre de la importància que tenia anar a estorar, tal com es deia a Crevillent aquesta faena.
Sobre aquesta activitat he recollit alguns testimonis orals i també algun article dels que publicava la premsa a finals del segle XIX. Tot això ho compartiré amb vosaltres en altres ocasions. Hui el que us porte és una carta, ben humil, és cert, però també un testimoni de primera mà de l’activitat industrial i comercial que donava a menjar a moltes famílies crevillentines durant el segle XIX i fins a ben avançat el XX.
El cas és que fa uns pocs anys vaig comprar una carta molt interessant, des del punt de vista de la història de la indústria tradicional crevillentina. Actualment la tinc extraviada. Vaig passar hores buscant-la, a tot arreu de casa.
Tinc moltíssim material de papers i fotografies antigues, documentació i gravats, i puc dir que ho tinc tot ben localitzat, però aquesta carta no tinc idea d’on la vaig alçar. De segur que (quin remei em queda pensar) algun dia m’apareixerà al lloc més insospitat. Afortunadament, com que és lletra manuscrita i em costava de llegir, em vaig entretenir al seu moment en fer-me una còpia, imitant acuradament la lletra, per a poder entendre-la millor. Per això vos puc oferir la imatge d’aquesta còpia de la carta, el més fidel possible caligràficament (amb alguna línia que se’m va entortar una mica!), amb una foto de la part del plec on estava l’adreça a la qual anava dirigida.
A Pedro Ximenes
Estererro Valenciano
Ce dela Almudena
Madrid
Crevillente 21. de Dibre de 1843
Señor Pedro Ximenes con Fran.co Valero
careterro de Elche qe salio ayer de esta lere
mito a V. 7. balas de esteras con 85. piesas
y 6. fardos de Pleita cosidos y 4 sueltos con
peso de 125. arovas aprecio de 5 (S?) dos
(sueldos?) por aro
va las qe. pagara al entrego.
(…iro?) V. en casa del Señor Dn Ygnacio Peres
y Soto y qe. lede dinero para la puerta
y porte .aqe. lo ponga en cuenta y cargo mi[o]
y tambien le dira V. si ay adonde colocar
lo y sino lo pondra V. en el portal adon
de mejor le paresca sin otra cosa Saludo
al S. Dn. Ygnacio á Doña Teresa y V.
marido asu servidor Franco. Alfonso
Es tracta d’un testimoni directe de l’activitat dels estorers crevillentins a Madrid. Duu la data del 21 de desembre de 1843, i està signada a Crevillent per un tal Francisco Alfonso, dirigida a Pedro Ximenes, estorer del carrer de l’Almuneda de Madrid. Es la descripció de la comanda d’estora que li envia mitjançant Francisco Valero, carreter d’Elx. També s’hi esmenten Ignacio Peres Soto i la senyora Teresa, ben possiblement crevillentins també. De segur que alguns de vosaltres em podreu ajudar en la transcripció d’alguna abreviatura dubtosa per a mi, ja que no sóc especialista en aquest tema. Vos deixe aquí la meua transcripció. En llegir-la heu de tenir en compte que he mantingut els talls erronis entre paraules. M’acomiade de vosaltres fins a la pròxima desitjant-vos molta salut.
