Tastets de Crevillent, per Vicent-Josep Pérez i Navarro Professor de Grec i Llatí
Desitge que hàgeu passat un bon estiueig, tot i la calor fora mesura, i que tingueu una grata tornada a les vostres ocupacions habituals. Per la meua banda, encete la col·laboració amb El Periòdic del Poble d’aquesta temporada amb unes notes sobre un dibuixant austríac que fa uns 133 anys va capturar amb el seu carbonet algunes imatges d’Elx i Crevillent. Vos sonarà perquè tant a Facebook, dins de Descobrint Crevillent, com a l’article d’un company articulista del nostre medi (“Transportes Miralles: el principio”, d’en José Manuel Santiago Mas, El Periòdic del Poble, núm. 91) van aparéixer en primícia dos dibuixos interessantíssims d’aquell artista.
El cas és que el dia 12 del passat mes de juliol vaig entrar a navegar per internet, amb la intenció de buscar un gravat decimonònic d’Elx publicat en un llibre en alemany, el qual recordava vagament haver trobat temps enrere. Se m’havia despistat des de feia temps i vaig intentar trobar-lo una mica a cegues, fent servir el cercador de Google. En aquesta recerca no vaig trobar el que buscava, sinó una cosa que encara em va semblar més interessant.
Em va aparéixer un dibuix bellíssim que duia per títol Gewölbe mit Weinpresse und Karren (“volta amb premsa de vi i carro”), fet a Elx cap a l’any 1889 pel dibuixant austríac Ludwig Rösch [Figura 1]. El dibuix, fet a carbó i tinta, estava penjat a la pàgina del museu Albertina, de Viena. Hi vaig entrar i vaig comprovar que d’aquest artista vienés, la pàgina web del museu hi té penjats 434 dibuixos i esbossos, un grapat dels quals mostren imatges d’Elx. Investigant sobre els dibuixos, vaig poder comprovar que quatre d’ells havien estat incorporats a la pàgina web Memoria digital de Elche (sic), de la Cátedra Pedro Ibarra de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. A aquests quatre dibuixos se’ls havia afegit la marca d’aigües Cátedra Pedro Ibarra. Universitas Miguel Hernández. A la del museu Albertina es poden veure, és clar, sense aquesta marca.
El cas és que, a banda del dibuix que vaig trobar, hi havia molts més que també van ser fets a Elx i als voltants, tots ells de l’any 1889, alguns d’ells encara no incorporats a la galeria de l’esmentada Cátedra. Hi podeu anar vosaltres a sammlungenonline.albertina.at i veure tots els dibuixos. N’hi ha que no tenen indicació del lloc, però per l’any han d’haver estat fets a Elx. Entre aquests dibuixos vaig poder veure un que havia estat fet a Crevillent. És el que duu per títol Zwei Studien zu Kapellen oder Grabmälern in Crevillente, és a dir, ‘Dos estudis de capelles o sepulcres’, datat cap al 1889 [Figura 2]. Aquest dibuix ja havia estat publicat a Facebook per Descobrint Crevillent, en l’entrada del 17 de novembre de 2020. Vegeu-ho aquí: facebook.com/descobrintcrevillent/.
De l’autor, Ludwig Rösch, no he pogut trobar massa informació. Com que vaig poder accedir a l’única font fiable que es pot consultar sobre la vida d’aquest dibuixant, que va viure una temporada a Elx i va immortalitzar paisatges del nostre poble veí, i de retruc també de Crevillent, vos oferisc ara unes poques dades de la seua vida. Aquesta font d’informació és l’obra Österreichisches Biographisches Lexikon 1815–1950 (ÖBL), és a dir: “Diccionari de biografies austriaques de 1815 a 1950”. Volum 9, 1986.
Segons l’ÖBL, Ludwig Rösch va ser un paisatgista i litògraf austríac, nascut a Viena el dia 10 de gener de 1865 i era fill del pintor de bodegons i decorats Matthias Rösch (1830-1908).
En aquell temps Viena era la capital de l’imperi Austrohongarés, líder de la Confederació Germànica (mercès precisament al Congrés de Viena, 1814-1815), però estava en procés de perdre, davant de la Prússia de Bismark, les aspiracions i oportunitats que poguera tenir per a la unificació de les terres de parla alemanya sota el seu domini. Bismarck envaí el ducat de Holstein, administrat pels austríacs, que foren derrotats per ell l’any 1866, fet que donava pas a la creació de la Confederació de l’Alemanya del Nord. El nou estat alemany, construït des de Prússia i convertit en 1871 en el Segon Reich (Segon Imperi) després de la derrota dels francesos a Sedan, esdevindria de seguida l’hereu del Sacre Imperi Romanogermànic. L’Imperi Austrohongarés quedava finalment relegat d’aquella empresa pangermanista.
El jove Rösch va estudiar en primer lloc a la Kunstgewerbeschule, és a dir, l’Escola d’Arts i Oficis, i de 1882 a 1887 a la Akademie der bildenen Künste Wien, l’Acadèmia de Belles Arts de Viena (ja sabeu, la mateixa institució que uns 25 anys després no admetria l’ingrés de l’Adolf Hitler), amb el mestratge dels artistes i professors Christian Griepenkerl i Eduard Peithner von Lichtenfel [Figura 3. Fotografia de l’Acadèmia d’en W. Kral, cap al 1885].
Visqué del 1887 al 1894 a Anglaterra, França i Espanya, i del 1898 al 1907 a Suïssa. Després es va establir de forma permanent a Viena, la seua ciutat natal. Del 1907 al 1925 va formar part del moviment artístic Wiener Secession, anomenat també Vereinigung Bildender Künstler Österreichs (Unió d’Artistes Austríacs), que, segons la Wikipedia, estava relacionat molt estretament amb l’Art Nouveau o Modernisme. Des del 1926 va pertànyer a l’Albrecht Dürerbundes (Associació Albert Durer), organització artística i cultural molt influent a Alemanya i altres estats germànics durant el primer terç del segle XX.
En els períodes mitjà i final de la seua obra es va dedicar a les litografies al clarió, que sovint eren publicades en forma de Mappenwerke (cartera o portafolis), és a dir, en fulls solts recollits dintre d’una mena de tapes o cartera de cartró. També va treballar amb carbonet, témpera i aquarel·la. El nostre artista va faltar el dia 30 de març de l’any 1936.
Les obres d’ell que són citades a l’article de l’ÖBL són les següents: Hof in Toledo, Kirchenportal in Assisi, Maria am Gestade in Wien, Kirchenplatz in Sevilla i Venezian Klosterhof.
Els dibuixos que va fer a Elx i proximitats tenen tots data de l’any 1889. En alguns d’ells, tot i no figurar el nom del lloc, aquesta data i els seus temes els situen sense dubte al nostre terreny. Per a nosaltres, és clar, el més interessant és el que he esmentat al començament, Zwei Studien zu Kapellen oder Grabmälen in Crevillente um 1889, el qual, com ja he dit al començament de l’article, va ser donat a conéixer a Facebook per Descobrint Crevillent.
S’indica al web d’Albertina que és un dibuix a llapis que mesura 24’2 x 15 cm. No hi ha cap dubte que el que mostra aquest dibuix són dues de les capelletes del Via Crucis del Calvari de Crevillent, que molts de nosaltres no hem pogut conéixer, però que alguns tenim presents a partir dels records dels nostres majors. Existeix una fotografia ja més que centenària, que va circular com a postal, en la qual es veuen aquestes capelletes, i coincideixen perfectament amb les del dibuix de 1889 [Figúres 4 i 5. Postal de la Fototipia Thomas, Barcelona, edició d’en C. Mas. Completa i detall de dues capelles].
Fa molts anys vaig sentir algú contar (o potser ho vaig llegir en algun lloc, no ho recorde) sobre les capelletes, que l’Església havia ordenat que les feren en aquest espai del Calvari, per a evitar les mofes i blasfèmies del carreters, perquè les imatges de les estacions del Via Crucis que sustentaven, abans estaven al començament del camí que va cap a Elx. No sé realment si l’anècdota és o no certa, però així la recorde jo. Tanmateix, ara trobe escrit per Salvador Puig Fuentes, a la pàgina web de la confraria del Cristo del Perdón (dins “La tradición del Vía Crucis en Crevillent”), que va ser l’Anselmo Mas qui va esmentar aquest fet per escrit.
En tot cas, només voldria que comparàreu el dibuix d’en Rösch amb la foto esmentada. Si en voleu saber molt més sobre les capelletes del Calvari, heu de llegir el valuosíssim article d’en José Manuel Santiago Mas “Las otras capillas del Calvario de Crevillent”, a El Periòdic del Poble, amb data del 9/5/2021, que trobareu aquí: https://elperiodicdelpoble.com/?p=4872.
És una llastima, però a l’hora d’ara no es troba cap dibuix ni fotografia que ens permeta conéixer el rostre de l’artista. Potser algun dia n’eixira alguna. De moment ens conformem amb admirar els seus dibuixos. Per a acabar, he volgut il·lustrar també les meues línies sobre Rösch amb tres dibuixos més d’Elx o proximitats que m’han agradat especialment [Figura 6. Pitera; figura 7. Palma en un balcó; figura 8. Presó entre palmeres a “Toniquet”].
