Aquest passat estiu vaig estar passant el dia en una “canyaeta” familiar i després de donar compte d’un suculent “arròs i pota” i una mica per aplacar els efectes digestius del mateix em vaig anar a passejar per l’entorn de la finca i va reclamar la meua atenció la quantitat d’objectes antics que vaig trobar en el meu deambular “post gastronòmic”.
Mogut per la curiositat vaig començar a indagar el nom i l’ús dels mateixos donada la meua supina ignorància sobre l’assumpte. Després d’escoltar les amenes converses dels meus familiars em va venir la idea de fer un o diversos articles en els quals descriure aquest tipus de coses que eren d’ús quotidià temps ha i que hui han caigut en desús.
En primer lloc vam parlar d’una “pesa de 5 kg” que s’utilitzava per a les balances i en un dels plats de la mateixa es posava el pes i en l’altre el gènere . Una “pesa de 5 kg” s’utilitzava per a una balança gran però havien “peses” de fins a 250 grams segons la grandària de la balança i allò que s’havia de pesar . Un altre dels objectes que en algunes cases encara s’utilitza és el “bufaó d’espart” un utensili que es feia de pleita i que solien confeccionar les dones en les coves i cases mentre conversaven tranquil·lament amb les veïnes. El seu ús es limitava bàsicament a “aventar” el foc de les cuines de carbó o les “fornales” on es feien els típics arrossos dels diumenges.
Uns passos més endavant vaig poder observar una “gerra”; confeccionada artesanalment en fang i pintada de verd amb quatre “anses” que ara complia la funció d’un decoratiu i bell test i un altre temps va servir de despensa per posar l’oli de la collita anual o per emmagatzemar olives sent bastant habitual en totes les cases aquest sistema d’emmagatzematge. A més i formant un curiós conjunt vaig trobar una “carretilla de maera” i en aquest cas tenia a sobre un “llibrell”, elaborat també de fang i que servia per “pastà tonyes i pa”. El procés era senzill i consistia en pastar els ingredients de les tonyes o el pa i deixar el “llibrell” tapat amb una tela recolzada en dues canyes creuades a l’espera que la massa augmentara i poder posar-la al forn. Quant a la “carretilla” anomenada anteriorment s’utilitzava per transportar, en els dos buits que tenia, “cantes” o càntirs d’aigua que s’omplien a les fonts públiques com la que hi havia a “Els Tres Xorros”.
Continuant el passeig em vaig trobar una peça de ferro rovellada pel pas del temps que vaig identificar com una politja, el que aquí a Crevillent es diu “carrutxa”. Una màquina simple utilitzada per treure aigua de pou o per elevar pesos en llocs de diferents alçades amb ajuda de cordes. I parlant de pous també vaig localitzar un “poalet” que servia i serveix per extreure la dolça aigua del pou o de l’aljub que tant ens refresca en els tòrrids dies d’estiu.
I finalment, una tauleta pintada de blau que va resultar tenir darrere una entranyable història. Segons em van explicar, la taula va ser confeccionada artesanalment per un fuster de la família. Aquesta tauleta la utilitzaven per eixir a sopar al carrer després de la jornada de treball i era motiu de confraternització dels veïns perquè a cada persona que passava se li donava una “querailla” del “ guisaet” o qualsevol altra vianda que tinguera “la sopa” . I així es vivia, de forma senzilla i generosa; apreciant cada coseta que es tenia i compartint uns amb els altres el poc que posseïen. Potser algun dia …
Felices festes de Nadal i Feliç any nou!