Aquest article és una avançada d’un treball extens que apareixerà publicat al proper mes de novembre a la revista Crevillent, l’etnografia d’un poble. En aquest treball, que he gestat al llarg de més de 20 anys de recerca, intente donar testimoni, des d’un punt de vista principalment etnogràfic, de l’estada a la serra de Crevillent de pastors procedents de la serrania de la Manxa i de l’Aragó

Ara fa exactament 102 anys una pandèmia terrorífica, la grip de 1918, va fer estralls a Crevillent, com a tot el món, i és oportú fer la vista enrere i recordar-la, per la seua similitud amb la calamitat actual. Alguns autors de literatura mèdica estimen que aquella malaltia va afectar la meitat de la humanitat i va matar més éssers humans que cap altra mortaldat del tipus que siga en un període de temps tan reduït: entre 25 i 50 milions de persones.

Les lectores i lectors qui heu llegit els meus escrits, publicats en altres mitjans, siga en revistes locals, o en revistes científiques sobre filologia, humanitats o cultura popular, sabreu que un dels temes que més m’interessen i al qual li he dedicat més pàgines, són les narracions populars fictícies de transmissió oral, anomenades “rondalles”, és a dir, els contes populars: xascarrillos, xances o qüentos, com es diuen a Crevillent.