Nya lo que te dic…, per FRANCISCO JAVIER MAS PÉREZ
En esta ocasió i continuant l’article que vaig escriure fa uns mesos faré una relació de anècdotes o passaetes com se diu al poble, i alguns consells, costums i tradicions que he anat arreplegant i que resulten curiosos alguns i simpàtics altres.
Com podreu comprobar estan escrits de manera quasi literal a com m’ho han contat a mí perquè siga el més paregut a la forma en què ho podem escoltar pel carrer i conserve , el més possible, l’essència del parlar de Crevillent.
1) Una volta en Madrid, va pujar a un taxi un del poble i li va dir el taxista : – ¿Dónde le llevo? I el del poble va contestar: -No sé como se llama però es una plasa con unos lloscos muy grandes.
2) Ans tiraven una xorraeta de llimó als ulls dels recent nascuts perquè obriren els ulls més prompte.
3) El meu iaio em dia que per no refrear-se els homes s’encenien un cigarro quan eixien d’un lloc calent al carrer.
4) “Denans” posaven un fil en el front del bebè per a que deixara de tenir sanglot (hipo).
5) Ma mare diu que quan anaven al Pinet i se sucarraven vius del sol perquè “denans” no existien bronzejadors, els majors dien que era bo canviar la pell, aixina en hivern no se refreaven.
6) Antigament a les xicones que tenien el període, les dones majors les dien que no havien de banyar-se perquè era molt roïn.
7) Dien que beure molta mançanilla te deixava fluix.
8) Per no refrea-te, a l’eixir del cine, havies de tapa-te el nas i la boca
9) Els “menaós”, com treballaven a l’aire lliure, se’ls feen “grietes” en les mans i per aliviar-ho se les pixaven.
10) A l’estiu quan me posava morena a voltes m’eixien unes manxes blanques a la cara, la meua iaia li dia «verbo» i agarrava una garrofa verda i me la “restregava”.
11) Abans havien ulls de poll que eren unes berrugues i per a que desaparegueren te “restregaves” una pell de creïlla i la tiraves al terrat per que se “secara” i quan estava seca ja no tenies la berruga.
12) Quan tenies empatx després de “meite” te tiraven una “estufonà” d’aiguardent a la panxa i del “pasme” se soltava l’empatx.
13) Dona-li cascall (adormidera) als xiquets perquè dormiren com un tronc.
14) Posa-se un palet de fenoll o de cardo penjat del coll “pa” no escalda-se.
15) “Bocadillos” de pa, vi i sucre per brenà.
16) Oferien un traguet de vi, cervesa o de quina pels xiquets per donar-li vitamines.
17) Posar una xapa de deu duros en el cap en un mocador quan te fees un bony o “armela”.
18) Si te menjaves la part teronja dels melons d’any perquè si no t’eixia foc.
19) Quan te menjaves una teronja havies de tirar la part blanca perquè això era brossa.
20) Clavar un misto pel cul als xiquets quan estaven “estrenyits” (al menos no estava encés).
21) Ens donaven vi per a tot: pels pasmes, pa vi i sucre per a berenar i la quina abans dels principals menjars o de bon de matí, un ponxe en el rovelló d’un ou, llet i una xorradeta de conyac.
22) Pels ulls refreats, una xorraeta de vinagre i sal per netejar-los.
23) Posar una bombeta de color roig per a que isquera el xarampió i ens rascaven en una rama de romero per aliviar-nos del picor i quant tenien “paperes” ens posaven un mocador “ñigant” la front i les barres o “quixalaura” (mandíbula).
24) Estaven una volta unes persones menjant una perola i diu una d’elles: -Si jo fóra el Senyó, posava el món aixina (girant la perola perquè li pararen davant tots els trossos). I li contesta un altra: -Tu deixa el món com està que està molt bé.
25) Xe primo, en este campo no se puede jugar que está lleno de “clotos i boños”.
En pròxims articles aniré posant més expressions i paraules del parlar del nostre poble.
Sigueu feliços!
