Nya lo que te dic…, per FRANCISCO JAVIER MAS PÉREZ
Si qualsevol persona vol conéixer bé l’essència d’un poble, el primer que hauria de fer és conéixer la seua tradició oral: com parlen i s’expressen els habitants d’una localitat i l’ús que han fet d’aquesta llengua al llarg del temps per divertir-se, ensenyar, aprendre, perpetuar la cultura, etc. Dins d’aquest grup podem trobar: cançonetes, versets , endevinalles, jocs de paraules, retrucs, tirallongues, poesies, contes, rondalles i tota mena de expressions populars amb la llengua com element vehicular i comú.
L’etnopoètica és una ciència que recull i estudia tots aquests aspectes de la oralitat d’un poble, comarca o regió, però com que aquest article té un fonament bàsicament divulgatiu , faré una ximple enumeració o recull, acompanyada d’uns breus comentaris, d’una part d’aquesta sèrie d’elements relacionats amb la llengua que tenim al nostre poble. La classificació serà un poc adaptada al material que he pogut recollir i serà en ordre alfabètic per facilitar la lectura i la recerca.
Quan als aspectes lingüístics, he escrit en “cursiva” o entre cometes aquelles paraules que estan reflectides tal qual es pronuncien a Crevillent per facilitar la lectura i perquè siga més pròxima a la nostra realitat fonètica i lèxica. A més aprofite aquest escrit per fer un xicotet homenatge a Manuel Martínez Montoya què a l’època on les noves tecnologies eren una entelèquia va aconseguir recollir una gran part del nostre patrimoni oral. Cal ressenyar que si jo he tardat unes quantes hores en recopilar el material que ara llegireu i amb l’ajuda inestimable de les xarxes socials i de la gent que ha participat a elles, quant de temps utilitzaria aquest home per fer tot allò que va fer. Des d’aquí l’envie, allà on estiga, un fort aplaudiment.
RECULL ETNOPOÈTIC DEL POBLE
Acudits/Chistes
Acudits n’hi ha a milers però he volgut posar aquests pel sabor crevillentí que tenen.
1.- Jo soc banquero, com mon pare. – Ton pare era banquero? Clar, feia soles en un banc.
2.- Això era un cego i un tort de Crevillent que eren molt amics i un dia se’n van de viatge i arriben a un lloc que per veure una església molt bonica, havien de creuar una llacuna amb un barco. Total, que pensen el que pensen i el tort li diu al cego:
-Jo em pose al timó i tu en els rems vas remant en la direcció que jo et diga. –D’acord-diu el cego.
Comencen a remar i diu el tort: -A l’esquerra, ara a la dreta, a l’esquerra. No, a la dreta. No a l’esquerra.
Tant va marejar al cego que li va pegar un colp a l’ull bo i el tort no veia res i diu el tort: Ja hem allegat a on anàvem. I el cego; xof, es va tirar a l’aigua.
3.- En el cementeri del poble estava el Pardalet en la carretilla i s’arrima uno i diu:
-Bon dia! He vist una làpida ahí que posa: Aquí està enterrat el Vicent, que va morir als vint anys però va viure cent. Això que vol dir?
I li contesta el Pardalet:
-Pos que eixe xic se pegava la vida pare i sempre estava de festa, sinse treballar, en xicones i tot això. Total, que va viure vint anys però com si n’haguera viscut cent. Ho entens?
-Sí , home. Pos a mi m’agradaria que en la meua làpida posara això.
-Si? I tu quina vida lleves?
-Jo? M’alce a les set i me’n vaig a la fàbrica. A les 6 torne a ma casa. Sope poquet perquè no me sente mal i a les 9 me gite. I els caps de setmana me’n vaig al camp a fer feina i em prenc un cafetet els diumenges. Sempre faig el mateix.
– Si? I a tu com te diuen?
– A mi? Pepe Pepot.
– Pos ja sé què posarà en la teua làpida.
– Sí? Lo que?
– Pepe Pepot, de la figa “i” sa mare al clot.
En pròxims articles aniré posant més expressions i paraules del parlar del nostre poble. Sigueu feliços!
