Nya lo que te dic…, per FRANCISCO JAVIER MAS PÉREZ
En l’últim article vaig acabar parlant del Bubo i dels llocs que portaven el nom d’esta au (o pardal com es diu al poble) i vaig oblidar fer referència a un lloc emblemàtic de la serra que s’anomena el Pont del Bubo, una apertura en la roca en un lloc escarpat des d’on segurament els visitants de la nostra serra hauran vist el vol majestuós del Gran Duc alguna que altra vegada. Tot un espectacle de la natura que he tingut la sort de veure este estiu passat.
Continuant amb l’ordre alfabètic dels pardalets que es poden contemplar a la nostra població seguim amb la:
Buscareta i Pardalet d’espino. Busquereta. Curruca
En aquest cas el nom de buscareta i pardalet d’espino , més que anomenar a un pardalet anomena a una sèrie de pardalets que tenen unes circumstàncies en comú i es diferencien en pocs aspectes i pertanyen a la família de les “Sylvia” en nom científic com el cabet negret o la busquereta de capell. Una de les característiques és que són xicotets i solen estar per les soses, mallols (espinos) o mates d’una certa mesura i es mostren d’una manera una mica descarada, sense molta por a les persones amb uns moviments prou simpàtics mentre atrapen insectes.
Cabeçot carnicer. Capsot botxí . Alcaudón real. Lanius meridionallis
És el cabeçot carnicer més gran dels dos que podem veure al poble. Es pot contemplar durant tot l’any posat als postes elèctrics i cables amb el seu cant estrident i esperant caçar algun insecte, pardalet o rèptil xicotet que després clavarà en alguna punxa d’una mata o arbre o fins i tot en tanques de filferro espinós. És de color gris i negre amb matisos blancs i amb un bec més propi d’una rapaç.
Cabeçot Carnicer .Capsot .Alcaudón común. Lanius senator
Aquest pardalet arriba a la primavera i és molt més xicotet que el capsot anomenat abans amb uns colors prou diferents. Mentre que la femella és bruna amb diverses tonalitats d’aquest color, el mascle té el color roig al seu cap i el mant negre, així com les ales blanques. Aquest dimorfisme sexual es comú que aparega en quasi totes les espècies d’animal per tal que la femella passe més desapercebuda i siga més difícil d’identificar pels seus predadors. Tot en ares de perpetuar l’espècie. Com el capsot botxí, clava les seues presses en les mates o arbres per menjar-los més tard. La seua alimentació va des de xicotets insectes fins rèptils com la sargantana.
Cabet negret. Tallarol capnegre. Curruca cabecinegra. Sylvia melanocephala
Pardalet molt fàcil de veure a les soses pegant saltets i cantant. S’aparten poc de la gent i tenen un cant molt estrident amb un tre-tre-tre continuat al que segueix uns trins més elaborats. El seu nom deriva del color negre del cap en els mascles. Està tot l’any i el seu hàbitat natural al poble és en les zones de matoll i bancals amb soses sense tindre problema en fer el niu i criar prop de les cases de camp.
Caganyiu. Caganiu
El caganiu o “caganyiu” és el pardalet de niu que està despullat, sense plomes, és a dir, el que acaba d’eixir de l’ou. Quan estan en canyota deixen de ser caganius, i això passa perquè ja estan eixint-li les plomes i en poc temps volaran del niu. Es sol aplicar als xiquets xicotets o també a la gent molt jove per donar a entendre que té encara molt poca edat per a fer certes coses: Vaja un caganyiu!
O aquella caçoneta infantil de jugar al corro:
Ja mo n’eixim d’escola ,arròs i perola,
arròs i caganyius, xiu, xiu, xiu, xiu…
Us desitge un feliç any 2021!
