Nya lo que te dic…, per FRANCISCO JAVIER MAS PÉREZ
Continuant amb l’ordre alfabètic que havia iniciat a l’article anterior, en esta ocasió posaré uns quants pardalets més dels que podem disfrutar i contemplar pels nostres camps i espais naturals i també, com no, en el mateix poble, alegrant els parcs i places amb els seus vols, colors i cants. Per cert, després d’haver escrit l’anterior article on apareixia l’ariblanca vaig poder veure una al carrer Sant Rafael, pareix ser que han fet niu per allí, cosa que no és molt freqüent que passe. També em vaig trobar a alguna persona que em va comentar que els alça-rabos eren pardalets prou comuns als anys 80. Segons em contaven n’hi havien per la zona de la Sèquia Fonda i feien els nius en les palmeres. Curiositats que m’encanta conéixer i que volia contar-vos.
Bajerugo o bajirugo. Abellerol. Abejaruco. (Merops apiaster)
Preciosa au de vius i variats colors que arriba d’Àfrica allà pel mes d’abril amb el seu cant i vol característics. Són gregaris i molt fàcils d’identificar en vol per la seua considerable mida, el seu variat colorit i perquè solen volar i cantar a les hores del migdia. S’alimenta d’insectes i sobretot d’abelles. Fa el niu en forats excavats en parets d’arenisca o terra. Ser un bajerugo és sinònim de ser un “tonto” o babau.
Barraquero. Pit-roig. Petirrojo. Erithacus rubecula. Barraquero de cua. Cua-roja fumada. Colirrojo tizón. Phoenicurus ochruros
És un pardalet insectívor i que ens anuncia l’arribada de la tardor amb el seu cant tentinejant i metàl·lic quan ens visita provinent d’Àfrica per passar amb nosaltres els hiverns. La diferència entre els dos ocells que anomenem barraquero és que els dos tenen el color ataronjat però el primer té el color en el pit i el segon en la cua .El barraquero el trobem als camps i la serra i el barraquero de cua el podem veure també als “derrocats” o enderrocs del poble, encara què el pit-roig, ho feia fins no fa molts anys enrere, però hui per hui ha desaparegut del nucli urbà. El nom del pardalet prové del costum de fer niu a les barraques que hi havia antigament a les canyadetes. La paraula barraquero també és sinònim de persona simple i s’utilitza pejorativament.
Bisec. Bitxac. Tarabilla. (Saxicola rubicola)
Els mascles tenen el pit de color marró claret i són insectívors. La part de darrere és negra i té una franja blanca al coll. També es coneix al poble com tarabilla. Aquest pardalet agrada de posar-se en llocs prominents i té un vol ràpid i directe, amb forta batuda d’ales. I a més està amb nosaltres durant tot l’any, és a dir, és resident.
Bolssicó. Trist.Buitrón.Cisticola Juncidis
Pardalet xicotet que es troba en zones humides com El Fondo i cria en canyissars i joncs on fa un elaborat niu en forma ovoide. El seu cant és monòton i com un tsip, tsip que repeteix contínuament. També es conegut com saltamarges i és un dels pardalets més xicotets d’Europa. Es pot posar de manera vertical en els joncs o canyissos i vola de manera ondulant. És sedentari i s’alimenta d’insectes, aranyes i grans xicotets.
Bubo.Duc. Búho real. (Bubo bubo)
El gran duc. La rapaç nocturna més gran d’Europa i del qual podem escoltar el seu udol o cant a les nostres serres les nits d’estiu. Es pot comprovar la seua presència en un lloc perquè tria llocs en alt per fer un rebost o “despensa” on diposita les seues egagròpiles que són una espècie de bola que regurgita el duc després de engolir-se una pressa i expulsar allò que és indigerible pel seu sistema digestiu (ossos, plomes, ungles, dents,etc).
Hi ha moltes llegendes al seu voltant i a Crevillent s’utilitzava el nom per fer por els xiquets i xiquetes. Que vé el bubo! A més de tenir un paratge emblemàtic de la serra que s’anomena : La Ratlla del Bubo.
