En esta ocasió vos escriure d’una sèrie de paraules i expressions que utilitzem en Crevillent relacionades amb les parts del cos i que apareixen en molts àmbits i situacions quotidianes. Si, per exemple, comencem pel cap, diem: Eres un cap de trona (cabessot) o fotre quin mal de cap, quan algú es posa molt pesat. O eixe refrany de: Qui no té cap, ha de tindre cames, referit a quan se t’oblida alguna cosa. També tenim els cabessots o cabuts que n’hi ha a totes les famílies i alguns són o som Més cabut que els aragonesos.
A més, quan ens falta l’alé o l’aire per estar molt cansats diem : Vaig tirant el lleu! (El lleu és el pulmó). Com també ho diem amb la freixura que són les entranyes. Amb esta part del cos en tenim unes quantes: Tirar la freixura per la boca. Se m’ha caigut la freixura als peus (quan tenim una mala notícia). Vas tot desfreixurat, vine que te freixure. (Quan la camisa o la roba va per fora).
Si parlem de la boca apareix en un joc que es feia amb fang i deia: Cartinou, la boca me cou. Pagaràs? Si fas. O aquella de : Vas tirant la fel per la boca (estar molt enfadat). O quan veiem algun aliment que ens agrada molt: Me se fa la boca aigua i el cul aigua i llimó! I de cara? De cara tenim el cara i collons, el cara i bajoca o els que tenen més cara que un sac de sellos. Quan tens mala cara et diuen: Fas cara de mançanetes agres. O quan no avancem un pam o anem molt lents: No vaig ni cara al aire.
Quan algú és molt tranquil es diu que té molta melsa (bazo). Utilitzeu l’expressió «Tinc coll de figa» ? En ma casa l’utilitzem quan tens son apegalosa i et costa molt obrir els ulls. Vol dir que el coll pareix que estiga molt bla i fràgil com el coll de les figues que quan es van madurant doblen el coll a un costat. Parlant de figues: Aigua a la figa, aigua al pou, a la gallineta se li cau el ou. I dins la boca està la llengua que també ve carregadeta d’expressions: La llengua no té os (quan algú parla de més o fàcilment). No parles que lo que més castiga el Senyó és la llengüeta. Mira que eres mal parlat, tens la llengua d’astral…Ja tenia que parlà el listo, home. Hagueres pogut clava-te la llengüeta en el cul…Callate ja bocatxa, que la llengüeta te perd. Les mans també tenen la seua importància: Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans. Tens mans de lloca , quan algú és un poc desastre. I és que una lloca es una gallina quant està covant els ous per a que nasquen els pollets. I de la part on acaba l’esquena o espalda: Me ve cul avall! (em va mal fer això) o Vaig de cul i en canoa (el famós estrés a la crevillentina).
I per acabar unes quantes de diverses parts del cos: Tinc els peus gelats com el mármol! Tens sang d’orxata ! (quan eres massa tranquil). M’ha baixat el cos (la menstruació). Tinc el cos desgavellat! Una gavella és com una garba de llenya i l’expressió es refereix a estar fet pols o desfet com una garba de llenya quan la descordem i se solten totes les rametes. Tinc el cos fet un senllaç o sanllaç! Curiosa expressió que prove d’una deformació de Sant Llàtzer, es a dir, San Lázaro , el amic que Jesucrist va ressuscitar i com anava amb el sudari posat, es diu que quan algú està fet pols o molt brut, va fet un Sant Llàzer.
I encara que en queden prou més, serà un altra vegada. Així que feliç vida i a riure sempre que puguem.
Por Francisco Javier Mas Pérez
