El Consistori va contractar en 1869 els serveis d’un nou mèdic cirurgià davant els nombrosos malalts pobres de la localitat, molts d’ells instal·lats en l’antic Hospital. Les despeses de manteniment eren sufragats per l’Ajuntament i els donatius dels crevillentins
Corria l’any 1869 quan Crevillent comptava amb 2.100 veïns o caps de família i 8.223 habitants, la majoria dedicats a l’agricultura i la producció d’estores, aquest sector econòmic cada vegada en major auge.
La pobresa de molts crevillentins, sobretot de les zones de coves de Llorens, Planelles o Ángel, i la precària sanitat pública del moment, comprenia tan sols els serveis d’un metge titular, Joaquín Ruiz Guilabert, un cirurgià, Francisco Tarantino Arbolí, i una comadrona, Salvadora Simó, sent una de les seues prioritats atendre els més necessitats de manera totalment gratuïta.
L’Ajuntament, presidit llavors per José Janot, es lamentava així de la situació que vivia la nostra vila: “la població es trobava en mal estat respecte a facultatiu en medicina i cirurgia, perquè havent-hi un només d’aquella facultat, per grans que siguen els seus esforços i bons desitjos, no pot atendre com deguera a l’assistència dels pobres”.
Malgrat les difícils circumstàncies que travessava l’Ajuntament, Tomás Poveda és nomenat mèdic cirurgià interí, amb un salari de 200 escuts anuals a càrrec del Consistori, ja que els sanitaris formaven part del personal municipal, igual que, per exemple, els mestres d’escola.
El pressupost municipal ordinari, en el capítol destinat a la Beneficència, incloïa totes les despeses dels medicaments per als pobres, que eren adquirits en les dos farmàcies de la vila, la del carrer Sant Roque i una altra al carrer Pilota (hui Ramón y Cajal); també el pressupost recollia el salari de les nodrisses dedicades a la lactància de xiquets orfes i pobres, així com també el socors i conducció de transeünts malalts, en un antecedent del que hui són els serveis socials, els quals s’allotjaven a l’Hospital de la població, en l’actual carrer Santa Anastasia, que des del segle XVIII albergava a aquests malalts pobres, les despeses dels quals estaven subvencionades pel propi Ajuntament.
Per a cobrir en la mesura que siga possible les necessitats d’aquests malalts pobres, l’Hospital rebia donatius dels forns locals, un total d’onze forns situats en el centre històric, a més dels carrers Pedro Soler, Trinidad i Camposanto, així com part de les almoines dels fidels devots de la parròquia de Nostra Senyora de Betlem, tot això degudament anotat en un llibre-registre pel capellà rector, amb la finalitat d’evitar que hi haguera cap tipus de frau.
L’auxili als més necessitats i altres temes relacionats eren tractats per la Junta Municipal de Beneficència, formada per l’alcalde, el capellà rector, dos ciutadans i el metge titular. En l’actualitat la situació de necessitat de molts col·lectius provocada pel COVID-19, ha rebut la resposta tant de les administracions com dels ciutadans, igual que fa 151 anys ho van fer l’Ajuntament i els crevillentins amb la contractació de més professionals sanitaris i el lliurament de menjar als pobres.
