Nya lo que te dic…, per FRANCISCO JAVIER MAS PÉREZ
Continuant la sèrie que vaig començar fa uns mesos i que ja va per l’entrega número 5 ; ací teniu el nom i algunes característiques i curiositats d’altres pardalets que podem contemplar o escoltar per Crevillent.
Collverd o pato real. Ánade azulón. Anas platyrhinchos:
Aquesta espècie d’ànecs la podem veure al Fondo de manera prou fàcil. Ha sigut l’espècie cinegètica per excel·lència fins que el Paratge del Fondo es va convertir en un Parc Natural. En esta au el mascle destaca pel seu color verd al coll i el cap. Expressió crevillentina: Fill de pato, patet! Tal qual són els pares són els fills.
Colom i Coloms salvatges. Paloma bravía. Columba livia:
Au molt coneguda a Crevillent per l’afició a la columbicultura o “colomeros” com es diu al poble. És molt habitual veure bandades de coloms amb les ales pintades de cridaners colors que serveixen per identificar-los en vol quan fan les soltes els “colomeros”, per tal d’entrenar-los per a les competicions o per fer la selecció de les millors peces. En la serra es poden veure bandades formades per coloms salvatges i d’alguns que s’han escapat i s’uneixen perquè són uns pardalets gregaris, que acostumen a anar junts. Per la zona de la Cova del Català ja fa anys que n’hi ha una.
Corb. Corb. Cuervo grande. Corvus corax.
Sinònim de persona maliciosa i que està sempre pendent de les trampes o de traicionar. Passant ja a l’animal , aquest còrvid que quasi sempre ha criat per la Ratlla del Bubo, plena cada racó de la serra quan fa el seu cant desgarrador on pareix que diga: carn, carn, carn. Negre completament, és un au que menja de tot, fins i tot carronya. Au mítica on les haja i associada a moltes històries de por i què, tanmateix, quan se l’escolta a la serra grallar li dona grandiositat al paratge perquè el cant és tan potent que produeix eco en les penyes del voltant i s’escolta per tots els racons.
Cucala:
La cucala o gralla s’utilitza per a varies aus d’aquesta espècie com ara la cornella, la gralla o la gralla de bec roig. Són més xicotetes que els corbs i mentre que el corb acostuma a anar en parella , les gralles solen ser gregàries. Hui per hui tenim la sort de contemplar una bandada de gralles de pic vermell per la zona dels tallats de la Monja en la nostra serra. Són fàcils d’identificar perquè volen en grup i emeten un “xiulit” molt fort . Aquestes gralles,a diferència dels corbs i les altres gralles no són carronyeres. El nom científic de la gralla de pic vermell és Pyrrhocorax pyrrhocorax.
Enganyapastós. Enganyapastors. Chotacabras cuellirojo. Caprimulgus ruficolis:
A partir d’abril arriben a Crevillent aquests enigmàtics pardals que ens comuniquen la seua arribada amb el seu fort cant nocturn que es pot escotar des de molta distància. El seu cant és monòton i molt continuo, poden estar molts minuts seguits cantant i emetent el seu elèctric “kiotoc-kiotoc-kiotoc” . El seu vol és extremadament silenciós per tal de capturar insectes en vol a les hores del crepuscle o molt entrada la nit. Com que té un plomatge molt mimètic que li serveix per camuflar-se a la perfecció i té el costum de reposar en els camins de terra se li coneix com enganyapastors. Segons conten els antics, aquest ocell anava de nit a xuclar la llet de les cabres (d’aquí chotacabras) i com que té poca por dels humans encara que s’apropen molt el que et fa pensar què el pots agafar, però quan els pastors anaven a agafar-lo, fugia volant. Com expressió tenim: Això és un enganypastós! Quan una situació o objecte té una aparença millor d’allò que en realitat és.
