Tastets de Crevillent, per Vicent-Josep Pérez i Navarro Professor de Grec i Llatí
Porte recollint les cançonetes populars de Crevillent des de finals dels anys 1980. Les primeres, que vaig escriure a una llibreteta, ja les havia escoltades des de menudet, com de segur tots vosaltres, lectores i lectors, dels pares i de la resta de família. Els meus pares precisament em van ajudar en aquest primer recull. Després, cap al 1995, fent servir una gravadora magnetofònica, vaig intentar que la meua recollida fora el més exhaustiva possible, i que permitira la conservació de la música i de les veus de les persones que en sabien, de cantar cançons.
Sempre que parlava amb algú, li demanava si en coneixia, d’aquelles cançonetes velles. Des d’aquell temps n’he recollides centenars de versions, de llavis de moltes persones de Crevillent, a qui agraïsc de tot cor el seu interés i ajuda. La major part de les cançons les conserve enregistrades en cassets de veu, d’altres en enregistrament de vídeo. Moltes les tinc transcrites –de moment només la lletra- i algunes d’elles les he posades a la vostra disposició al meu canal de youtube, ornitorrinc999, on les podeu escoltar sempre que vulgueu, per tal que les pugueu transmetre a les vostres filles i fills.
La Maria-Teresa amb una altra amiga, la Clareta, el Divendres Sant al Calvari. Estampa més crevillentina impossible, veritat? 
Amb la família, a la casa del carrer Marxantero, finals dels anys 1950 o començaments dels 60. La Maria-Teresa està dreta, la segona per l’esquerra.
En algunes ocasions he publicat recopilatoris, o estudis particulars sobre algunes de les cançons, en revistes principalment locals. Ara crec que ha arribat el moment de fer-ne un estudi més seriós i exhaustiu: ordenar i classificar els materials, indicar-ne les variants i escriure’n les partitures de la música. Ës treball d’anys, que hauré d’alternar amb altres projectes. Com que l’espai que tan amablement posa a la meua disposició en Vicent Deltell es diu “Tastets de Crevillent”, l’aprofite ara per a oferir-vos un tastet o primícia d’aquest treball.
He pensat començar amb una mostra de gèneres a partir del testimoni d’una sola persona, la Maria-Teresa Mas Macià (1935), “la Maria-Teresa la Brufaua”, que, si heu llegit escrits meus anteriors, ja vos ha de sonar. La Maria-Teresa, mare de la meua esposa Mari-Trini i àvia de ma filla, va ser la primera informant important fora del meu nucli familiar, i m’ha proporcionat al llarg dels anys un bon grapat de cançonetes i versets diversos. Com que no vull abusar de l’espai, em limitaré a transcriure’n les lletres, sense partitura, d’algunes de les més interessants. Vos repte a vosaltres a cercar en la vostra memòria o a preguntar a les majores de la casa, per a recollir-ne més cançons o versions inèdites. Moltes gràcies pel vostre interés i allà va un grapat de cançons, a la bona angrunsà, que Déu provirà.
· Jo sé una cançoneta
Jo séc una cancioneta
de mon tio Ganfarró,
que se pixa en la boteta
i se caga en el tambó,
pom, pom, pom!
· Per amanyagar els infants
Bajoqueta, Bajoqueta
Bajoqueta, te vull,
eres tan boniqueta
que m’has pegat en el ull,
m’has pegat en el ull
m’has pegat en el ull…
· Cançó infantil
Demà és dumenge,
tallen el fetge,
ix la monja
pelant la teronja,
ix el Peret
en un garrotet,
salta la cameta
i se tira un petet,
pit, pit!
· Mimologia de la campana
Dilindín, dilindon,
la campana del Barranc.
Qui s’ha mort?
Un doctor
Qui li plora?
La cassola.
Qui se riu?
La perdiu,
que tot ho sap
i tot ho diu.
· Cançó del filador
Ja te dia jo,
ja te dia jo,
que no te casares
en un filaor.
Llega la setmana,
llega la setmana,
borratxo perdut
i a la seua dona
la mata a porrut.
· Cobletes de dances populars antigues
Xacatxacatxan,
no me toques la pinta,
xacatxacatxan,
i el monyo tampoc,
xacatxacatxan,
la pinta és de plata
xacatxacatxan,
i el monyo és de or.
Ja ve l’aigua menueta,
ja ve el caragol al moll,
i la pobra Bessoneta
que el seu nóvio no la vol.
Al pasar por el puente
no se puede pasar,
porque está la Besona
y me quiere pegar.
Que me pegue,
que me pegue,
que m’allegue a tocar,
que l’anganxe del monyo
i me la lleve arrastrant.
La guitarra va que vola
i el guitarró va que rum.
Mon pare i ma mare
m’han fet un vestit,
de pell d’albacora
i jo me l’he cosit.
A tu qué t’ha entrat
i a mi qué m’ha exit?
En esta setmana
un nóvio ben ric,
un nóvio ben ric,
un nóvio ben ric,
un nóvio ben ric.
A tu qué t’ha entrat
i a mi qué m’ha exit?
A la tía Cachipucha
l’han encontrado
a caballo en un burro
con un soldado,
el soldado era calvo
y ella en camisa,
y a la tía Cachipucha
l’han encontrado.
A tu qué t’ha entrat
i a mi qué m’ha exit? […]
Compadre, tengo una burra
y en mi burra mando yo,
cuando quiero digo arre
cuando quiero digo so,
lanlarinlolerín
lonlerinloleran
lalinloleran
lonlerinlorerín.
A la tía Cachipucha
l’han encontrado
a caballo en un burro
con un soldado,
con un soldado, niña,
l’han encontrado,
tantantintontín
tonterintoreran
titerotorerí
tontentintoreran […]
[Totes aquestes cobles sembla que es cantaven enganxades, les unes darrere de les altres, i es ballaven. Aquest fragment que he transcrit és tal com la Maria-Teresa les cantava de manera natural i distreta. Recorda haver vist en moltes ocasions ballar jotes al so de les guitarres per la Festa del Pont, en cal tio Memòria. Aquest i una dona forastera les ballaven molt bé, a la porta de sa casa, i la gent hi acudia a veure’ls ballar.]
· Cançons de Nadal
Esta casa sí que és gran,
que figues no en faltaran,
perque l’amo d’esta casa
ha plantat un figueral.
Viva el Niño hermoso
que nasió en Belén,
que viva María
y san José también,
que viva María
y san José también.
San José era carpintero
y la Virgen costurera,
y el Niño lleva la crus
porque ha de morir en ella.
Viva el Niño hermoso
que nasió en Belén,
que viva María
y san José también,
que viva María
y san José también.
· Cançó de Dissabte de Glòria
Puto forat,
El Rei de la Glòria
Ha ressucitat.
· Cançonetes d’escarni
Torta, retorta,
tres quinzets me deus,
si no me’s pagues,
torta, no te veus.
Xollo pelat,
pareix un gat,
quatre mamelles
i el rabo estufat.
I ha vengut un barco de cacau
falla i el pobre Manolo ha caigut
soldat, ha anat a València i
no l’han vollgut, perque té la
cara de menjat i begut.
[o: de pemintó molgut]
· Bon dia
Bon dia,
tia Maria,
fes segó
pa tot el dia.
· Bona nit
Bona nit,
totes es puces al teu llit,
i la més grossa al melic.
· Cançonetes de jocs
Serra, serrador,
la majora està en el forn,
en venir li portarem
sopetes de pa! [Incomplet]
Reguen, reguen, es pollets,
quan més aigua, més fresquets,
en venir l’aigua fresqueta,
regarem estos pollets.
Uno, dos, tres, quatre, cinc…
-Mou-te, nap.
-No, que estic plantat.
-Mou-te sebolla.
-No, que estic dintre de la olla.
-Mou-te, perejil.
-No, que estic passant l’agulla
en fil.
-Mou-te, delantera.
–¡Ahora sí que voy ligera!
Rogle, rogle, sant Miquel,
tots es àngels van al cel,
i se gira l’Antonyi de cul.
[O qualsevol altre nom]
· Ja ve el Toni
Ja ve el Toni de ca la nóvia,
ja ve el Toni malhumorat
i sa mare li diu al Toni:
-Carabasses t’han donat.
-Ai mare meua, me l’he deixat,
perque és molt lletja i molt
descarà,
jo en faré una atra que siga més,
que siga guapa i que tinga
diners.
· Conte arrematat
Per la ximenea del tio Fotanta
s’ha escapat un gat […],
jo que volia pillar-lo
no l’ha pogut pillar.
