Nya lo que te dic…, per FRANCISCO JAVIER MAS PÉREZ
Continuant la sèrie que vaig començar fa uns mesos; ací teniu el nom i algunes característiques i curiositats d’altres paradalets. Alguns d’ells molt arrelats a les nostres tradicions i costums; com ara la cagarnera o el canari.
Cagarnera. Cadernera. Jilguero europeo. Carduelis carduelis.
Un dels pardalets més coneguts entre els habitants del poble de Crevillent per l’afició a tenir-lo en gàbies degut a la seua bona adaptació a la vida en captivitat i als seus bells colors i bell cant. La cagarnera, que no presenta massa diferències de colors entre el mascle i la femella, té la cara d’un color roig fort amb els costats del cap blancs, el bescoll negre i amb el color groc i negre pel cos. El nom en valencià prové per la seua afició a consumir llavors dels cards, però també d’altres plantes i d’insectes. Com es pot comprovar, el nom a Crevillent ha derivat a cagarnera, que no té res a veure amb allò que fem quan anem al bany. És un pardalet gregari i es poden veure grups mixtos amb altres pardalets fringíl·lids que van buscant aliment.
Canari. Canario. (Serinus canarius)
Al igual que la cadernera , el canari és una altre pardalet típic per criar en gàbies pel seu melodiós cant. La diferència és que aquest pardalet no és autòcton de la nostra zona com si ho són les caderneres. A Crevillent tenim i hem tingut molts criadors que fins i tot han guanyat campionats internacionals. Com a anècdota vull recordar que fa uns quants anys ja, quan el mercat es trobava al Passeig de Fontenay, hi havia un home que tenia una paradeta on venia tot tipus d’animals com tortugues o pardalets entre els que no podien faltar els canaris. Era un goig passar per la paradeta els divendres de mercat i escoltar els cants dels pardalets. Quan alguna expressió, sempre s’ha dit que quan cap persona canta molt bé és que canta com un canari. I d’això, de bons cantants, hi ha molts exemples a Crevillent.
Capellanet. Capellanet. Carbonero garrapinos. Periparus ater.
Pardalet d’una mesura pareguda a la cagarnera i que té el cap i el pap (butx) de color negre i el tòs blanc, cosa que fa que s’assemble a la roba que porten els cures i d’ahí el seu nom de capellanet. És sedentari i prou comú per tot el terme municipal de Crevillent. La seua alimentació és variada i està composada sobretot d’insectes i d’alguns grans o llavors d’herba. Té un cant molt curiós que es pareix a una màquina afiladora quan es posa en funcionament. Els capellanets també són uns peixos en salaó que es consumeixen prèviament socarradets al foc en unes olives o en una ensalada de tomata.
Cloxiell. Cruixidell. Escribano triguero. Miliaria calandra.
Paregut al teuladí o gorrió. Fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre un observatori ben visible i des del qual emet un xerric estrident. El seu nom deriva de cruixir, pel soroll especial que produeix al cantar. És resident als nostres camps i paratges i la seua alimentació és omnívora.
Coeta blanca. Cueta blanca. Lavandera blanca. Motacilla alba.
Coeta groga. Cueta torrentera. Lavandera cascadeña. Motacilla cinerea.
Aquest simpàtic pardalet és prou fàcil de veure i identificar als nostres parcs urbans i per suposat als camps i resta de paratges. He d’aclarir que la coeta que podem veure és la coeta blanca, perquè la coeta groga és prou més difícil d’observar perquè és molt més escassa i està lligada als cursos d’aigua. La morfologia més destacable és la seua cua llarga i els colors blancs i negres. Els moviments amb la cua i el seu caminar graciós , viu i presumit han produït l’expressió: Eixa o eixe és una coeta! Referit a una persona molt viva i activa.
I ací acaba l’article desitjan-vos que sigueu molt feliços!
