El Document del mes de juny de l’Arxiu Clara Campoamor tracta sobre la creació de l’Escola de Preaprendizaje o Formació Professional, que enguany compleix la seua 75 aniversari a Crevillent
Enguany es compleix el 75 aniversari de la creació de l’Escola de Preaprenentatge o Formació Professional a Crevillent, creada per ordre de la Prefectura Nacional de l’Obra de Formació Professional, sent el quart centre d’aquest tipus en tota Espanya.
Aquest projecte va nàixer amb el creixement de la indústria tèxtil local del moment sota l’alcaldia de Vicente Mas Martínez, la primera ubicació de la qual era al carrer General Mola, número 5 (hui Primer de Maig), on es van instal·lar els tallers de metall i fusta, aules teòriques, adreça i secretaria. Mentre que l’aula de dibuix es va situar en la segona planta de la Casa Consistorial.
Les despeses del primer centre van ser sufragats tant per la Prefectura Nacional com per l’Ajuntament, aportant 12.294,04 i 20.000 pessetes respectivament. L’1 de juny de 1945 van ser inaugurades les instal·lacions i van ser aprovats els primers estatuts, compostos per nou articles. La primera junta rectora va estar formada pels següents membres:
• Salvador Escarré Bater: Obra de Formació Professional.
• Francisco Pérez Gómez: alcalde de Crevillent.
• Vicente Mas Martínez: cap local FET i de les JONS.
• Francisco Mas Mas: cura rector.
• Anselmo Mas Espinosa: president Cooperativa Elèctrica.
• Antonio Pérez Adsuar: empresari local.
El curs següent es va afegir la branca de teixits i el taller es va instal·lar en l’immoble municipal del carrer Sant Joaquim, número 10, i finalment les especialitats de comptabilitat, cort i confecció. La dispersió d’aules i la falta de condicions va obligar a plantejar-se una nova ubicació, així com la construcció d’un nou edifici en la anomenada Avinguda del Mercat (hui carrer València), gràcies a l’adquisició de 1.405,14 metres quadrats de terreny a Consuelo Mas Davó destinats, segons escriptura, a Escoles Professionals.
El nou edifici va ser inaugurat el 15 de gener de 1957 i encara hui és conegut popularment com “El Sindicat”. Les despeses d’execució de l’obra van ser aportats per diverses entitats, com ara l’Ajuntament, Delegació Local de Sindicats, “Paro Obrero” y “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos”, “Caja de Ahorros Nuestra Señora de los Dolores” i Cooperativa Elèctrica, a més de 66.967 pessetes abonades per diversos empresaris crevillentins.
Per Ordre de 9 de setembre de 1975, el centre va ser classificat com a Centre de Formació Professional de Primer Grau, homologat amb els ensenyaments de metall, fusta i administrativa i en 1982, va ser reclassificat com a centre de Primer i Segon Grau homologat.
L’Ordre Ministerial de 31 de desembre de 1980 va atorgar el nom de Canonge Manchón a l’escola, en honor a l’il·lustre crevillentí, creixent considerablement el nombre d’alumnes, un fet que va fer que les instal·lacions quedaren xicotetes i obsoletes.
L’Arxiu Municipal conserva, entre la correspondència de l’alcalde Sr. Francisco Llopis Sempere, documentació relativa a tot el procés encaminat a la construcció de l’edifici actual, així com de la celebració del 50 aniversari de l’ensenyament professional a Crevillent, amb gran quantitat d’articles de premsa.
Després d’una dècada de gestions per part de l’Ajuntament i la Subdirecció General de Formació Professional, el centre es va traslladar a la Partida Arquet, inaugurant-se el 10 de novembre de 1993. Dos anys després, entre l’1 i el 3 de juny de 1995, va tindre lloc la commemoració del cinquanta aniversari de l’escola professional a Crevillent, donant lloc a mig segle d’història d’aquesta institució educativa. Entre els actes programats va haver-hi conferències amb la intervenció de Vicente Mas Martínez, exalcalde, Manuel Martínez Montoya, escriptor, així com una taula redona formada per empresaris, sindicalistes i alumnes. També va haver-hi temps per a activitats recreatives com un concurs de karaoke, una demostració de judo, un homenatge als antics mestres i alumnes, santa missa, una exposició de fotografies i el descobriment d’un monòlit i una placa en honor al director que va ser del centre Sr. José Peiró França, per a finalitzar amb un menjar.
