Nyà lo que te dic… Ja plou caragol

Fa uns dies, parlant de la greu sequera que patim des de fa uns anys, vaig recordar la cançoneta que cantem a Crevillent quan plou i que ja tenim prou ganes de tornar-la a cantar: Ja plou, caragol, s’anomena. De sobte, vaig pensar en fer l’article d’aquest mes al voltant dels caragols, dels tipus de caragols que hi ha a Crevillent, dels “caragoleros” i d’algunes expressions que tenen la paraula caragol com principal assumpte.

Quan als tipus de caragols en tenim molts i variats: Xoletes, barbatxos, serrans, caragols de vinya, caragols joios, caragols carapatets (Helix pomatia) i “caracoles” o caragols destructors (Helix decollata Linnaeus)què són molt curiosos i desconeguts pràcticament(s’utilitzen per combatre biològicament plagues dels altres caragols. També tenim expressions com: “te meneges menos que un caragol en estiu” o “Eixe, caragols buits” quan algú aparenta molt però no és tant com pareix. O aquesta de: El caragol , com el polp, els mesos amb R.

Per altra banda existeixen dues cançonetes: “Caragol carapatet/ que te cries en el Salà, acomences una cançó/ i no la saps arrematà.” i la ja anomenada i més coneguda: “Ja plou, caragol , la lluna i el sol./Ja pixa “l’auela”, tomates i ceba./A la gallineta se li cau el ou/Aigua a la pila i aigua al pou./Ja plou, caragol./Ja neva, la tia Carmela”.

A més, Crevillent, té mota tradició de “fer” caragols; i les persones que ho fan són els “caragoleros” que pugen a la Serra del poble per fer els caragols serrans (Iberus gualterianus alonensis )que són els més valorats gastronòmicament per posar-los en les peroles d’arròs i conill dominicals. Els “ caragoleros” , a més, tenen un argot particular per a parlar dels seus assumptes, com ara: -Els millors caragols se fan en sec quan estan emparrats en “tomellos” i esparts i vas pujant la “llaera” perquè així es veuen a la llarga. O eixa de: – A “vore” si trobem una “manxeta” (els caragols estan per “roals”) que si no és un avorriment . I com a curiositat finals dels “caragoleros”, la mesura dels caragols es fa per dotzenes: He fet hui vint dotzenes i mitja. Per cert,en un incís vull dir que els caragols serrans són un tresor endèmic del Sud-est espanyol i hem de fer-los amb coneixement perquè no desapareguen.

Tornant als tipus de caragols els descriuré un per un: La “xoleta o choneta” en castellà (Eobania vermiculata) es sol criar als camps i les hortes i es un caragol que s’utilitza per fer salses. Sol ser prou abundant així com els “barbatxos” (Otala punctata) pareguts a les “xoletes” però amb la closca o “casquera “ molt més gran i la molla més negra que les “xoletes”. Per cert, “barbatxo” o (caracol cabrita en castellà) procedeix de la paraula bàrbar. Un altre caragol prou conegut a Crevillent i que es fa també en salsa és el caragol de vinya (Pseudotachea splendida).S’anomenen així perquè tenen costum d’emparrar-se en grups molt nombrosos a les parres o vinyes, abans prou abundants a les nostres hortes.

Els caragols “joios” o jueus (Helix candidissima) són completament blancs i amb la molla molt negra, no són comestibles perquè tenen un sabor molt agre. Mon pare em conta una “passaeta” del meu iaio Manolo el Molla que estava fent caragols quan mon pare era un xiquet i veien a un home que no parava de fer caragols i mon pare li va dir: -Pare, eixe home té ja molts caragols i “mosatros” molts poquets. Això perquè és ? – Anem a preguntar-li -va dir el meu iaio. Resulta que era foraster i l’home desconeixia que eren roïns i quan el meu iaio s’ho va dir se li va passar tota la “privació” al pobre.

Per acabar anomenaré algunes paraules i que utilitzem al poble relacionades amb els caragols com, per exemple el “sarnatxo” o la carnera i el “boquimoll”(bocamoll o boca blana). El “sarnatxo” és una espècie de cabàs d’espart on es posen els caragols per conservar-los. És una paraula sinònima de tonto o babau molt utilitzada al poble. La carnera, per altra banda, era un recipient on es posava la carn per conservar-la un temps abans de consumir-la quan no existien les neveres i que va passar després a servir pel mateix que el “sarnatxo” .I per finalitzar el boquimoll és el caragol que encara té la “ càsquera” de davant blana i normalment es deixa al camp o la serra perquè acabe de madurar. Aprofite este escrit de El Periòdic del Poble per desitjar-vos molt bones festes de Nadal i un molt feliç i beneit any nou. Francisco Javier Mas Pérez




coded by nessus

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.