Nyà lo que te dic: Etnobotànica i fitonimia a Crevillent (II)

esparto

Aquest mes continue escrivint un altre article relacionat amb l’etnobotànica o l’ús popular de les plantes i del nom que tenen les plantes a una població en concret o fitonimia. Com que vaig seguint un ordre alfabètic i en l’article anterior em vaig quedar pel baladre, en aquesta ocasió començaré per les bledes bordes que tenen el nom de Blea borda al poble i “Beta vulgaris” és el seu nom científic. Es crien normalment als bancals cultivats i han tingut sempre un ús culinari, tal com les bledes que trobem al mercat. Bullides i amanides amb una xorradeta d’oli i un pessic de sal o fregides amb uns allets i pinyons són algunes de les delicioses maneres que es solen preparar. Per cert, quan tenen unes línies roges per les fulles, al poble les anomenem “cama-roges”, molt paregudes a les fulles de la remolatxa. Els usos són els mateixos però el sabor és més fort.

Una planta molt estimada al nostre poble és el “cantueso” o “cantauesso”, com la nomenem a Crevillent. El seu nom científic és Thymus moroderi i és molt aromàtica i vistosa, amb unes flors de color porprat intens. Esta espècie és un endemisme del llevant alacantí i murcià. Si l’any ha segut generós en pluja (com aquest any precisament) adorna les nostres serres amb les seues precioses floretes. Els seus usos i costums són bàsicament que forma part de les “herbetes” que es prenen en infusió després d’un dinar copiós junt amb el “tomello fi”. També es fa un licor que formava part de “l’avituallament” de les festes de Moros i Cristians del poble allà pels anys 70 i 80 del segle XX. Té un sabor molt agradable i és molt digestiva. Representa tota una tradició anar a fer “cantauesso” a la serra pels mesos d’abril i maig, època en la que floreix. S’ha de collir amb tisores i un poquet de cada mata per tal que torne a eixir l’any següent. Hem de ser molt estrictes amb aquest aspecte per evitar que desaparega aquesta emblemàtica planta.

Passem ara a anomenar una de les plantes més conegudes i més utilitzades. Estic parlant de la Canya: el seu nom científic és Arundo Donax i és una planta perenne i rizomatosa de la família de les gramínies. Procedeix de l’Àsia, sovint està plantada i naturalitzada a les vores de rambles i torrenteres, riberals dels rius i marges de camins. Aquesta és una de les plantes que mes usos té a Crevillent: per a plantar tomateres, per a collir les “armeles”, les curanderes les utilitzen per a curar el lumbago, per a veure cervesa , per a matar serps, per a fer xiulets amb les fulles enrotllades… Les canyes es cullen a l’hivern tallant les d’un any . Si les tiges o “els talls” es deixen a la planta dos o més anys la canya deixa de tenir utilitat al eixir noves tiges de cada nus o “nyuc” . A més, espot comprovar com d’assentada està una planta als costums d’un poble per la quantitat d’expressions relacionades amb ella. En la canya podem dir: “A bufà un canyà! “ (quan algú està molestant) o “Es de canya verda” quan algú no té ni idea…

Per finalitzar parlaré de l’Espart (Stipa tenacíssima).Planta de la família de les gramínies pròpia de les terres mediterrànies meridionals, utilitzada per a la manufactura de cordes, cabassos, calçat, pasta de paper, etc. D’aquesta planta podríem fer un treball apart de gran extensió per la seua importància en el desenvolupament industrial de Crevillent. És la planta, junt amb el jonc, que ha donat origen a la industria de l’estora que ha arribat a tenir fama internacional, l’estora de Crevillent . A nivell artesà s’utilitzava per a fer espardenyes, “sarnatxos” per posar caragols, estoretes i tot tipus d’objectes com: cofins per posar figues seques, “garigoles” per transportar els furons dels caçadors, el “maural”,que és un esportí per la premsa de vi o d’oli i que, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear és un paraula dita només a Crevillent ; “aiguaeres” per transportar les “aiguaores” les gerres d’aigua com feia la “Tia Perejila” amb el seu “burret”… En definitiva, és una planta que apareix fins i tot al folklore en el Ball Xafat, quan la cobla diu allò de : Tot el dia estic fent “pleita”, sense menjar de calent. Maldita siga la “pleita” i l’espart de Crevillent. Fins ací aquesta entrega que acabe desitjant-vos un molt feliç any 2017. Francisco Javier Mas Pérez




coded by nessus

Related posts:

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *