A Crevillent que és un tresor: Para la libertad…

pacollopis

DEDICAT AL PACO LLOPIS AMB TOTA LA MEUA ESTIMA

Com ho fan els bons amics, junts hem viscut les nostres vides, les nostres pròpies experiències, interpretant amb passió i copes de vi, als nostres poetes –via Serrat–, plantejant-nos els pensaments més profunds i fent cançons amb una guitarra. Així ho fem els crevillentins quan celebrem coses menudetes o grans. El dia abans d’entrar a l’hospital, el Diumenge de Rams, en una Plaça amb buguenvíl·lies, palmes, branques i fulls d’olivera, plena de xiquets i d’il·lusions, ell me recordava les paraules de Miguel Hernàndez: “Para la libertad, sangro, lucho, pervivo. Para la libertad, mis ojos y mis manos, como un árbol carnal, generoso y cautivo, doy a los cirujanos”. Dies després seria operat i, la cosa, no va eixir bé.

Hui recorde com, tan sols en una altra ocasió, vaig escriure un article sentint tantíssima responsabilitat. Sempre se’n van els millors, aquells què més valen. Hui he de parlar d’un amic amb qui he viscut permanentment, amb qui he compartit tant, i amb qui estava sempre d’acord per que, quan no era així, ell procurava que, parlant i raonant, el nostres pensaments s’aproparen. Tenia Paco la paraula llarga i la reflexió profunda. Hui m’adone com les nostres vides s’han desenvolupat amb tanta proximitat i afecte. És per això, i per tal de ser just amb ell, que no “vull mullar la ploma al cor”. M’agradaria ser objectiu, no sé si ho aconseguiré.

Vas ser una persona del teu temps, el què pertocava, per això vas començar, com quasi tots, fent campaments. Allí, el teu cor es va rebel·lar manifestant unes limitacions que t’acompanyarien la resta de la vida i que vas dominar amb molta bravura. Després vindria el Col·legi Menor –amistats, guitarra, cançons-, a Alacant, els estudis universitaris en Murcia i el treball de direcció d’una empresa de mobles. Volies tornar al teu poble i vas aprovar unes oposicions a la CAAM, però no et vas incorporar a la banca al ser requerit como a Gerent de la Cooperativa Elèctrica. En Espanya eren temps de canvis, que tu vas viure amb intensitat i què van marcar la teua història vinculant-te, ja per sempre, al Partit Socialista, on es posaria de manifest l’empatia i l’estima que mantindries per tot allò, tan ample i tan plural, que composen els sentiments i la manera de ser i de fer d’un poble, Crevillent, per el què senties passió.

Sent Concejal i Primer Teniente-Alcalde del Primer Ajuntament democràtic, junt al Emili Muñoz, vas propiciar i aprovar el tan necessari i imprescindible Pla Municipal d’Ordenació Urbana que hui –pel què respecta a les directius establides del sol urbà, i salvada la revisió feta recentíssimament–, segueix estant vigent trenta i tres anys després. També series Conseller de les Corts Valencianes –les constituents-, Diputat Provincial i alcalde de Crevillent per dotze anys.

Crevillent, sempre Crevillent. Elegint el camí més adient, tot ho faries, sempre, ben fàcil no donant-li major importància a aquesta dedicació. Així aconseguiries els reptes, en ocasions tan difícils, que et vas proposar al llarg de la teua vida pública i privada. En acabar l’activitat d’alcalde, tan intensa, tan extensa, i deixant de costat penoses històries que en el temps vas superar, desenvoluparies una important tasca a “Mediterraneo Vida”. Mantenint sempre una extraordinària coherència no et vas desvincular, mai, ni de la activitat política del teu partit ni dels teus sentiments i afecte per eixes coses tan importants que ens defineixen als crevillentins.

Vas ser amic dels teus amics i estimaves tot allò que ens identifica com a poble i aquelles altres què precisàvem: la sanitat –propiciant, per exemple, la construcció de l’ambulatori del Parc Nou-, la nostra gent, els crevillentins, tan tolerants –així ens va definir el Viejo Profesor Enrique Tierno Galvañ quan el vas portar de Pregoner, te’n recordes? Crevillent amb l’activitat coral, les nostres rondalles, els grups d’amics del cant, tant prolífics i tan bons, les nostres tradicions, les nostres festes, les nostres costums: els Moros i Cristians amb la teua Comparsa dels Beduins, i amb Rafael Alberti actuant com a Mantenidor i Pregoner, amb la Setmana Santa de la què tú series magnífic Pregoner i amb el record de Monseñor Tarancón que també vas fer que vinguera.

Crevillent te va acollir en la Casa que a tots ens representa, per que així ho van fer possible tots aquells que hui ens dirigeixen. Abans havies passat pel teu partit. Despedides ben emotives, amb cants, al partit, a l’església i al cementeri: “…cuando un amigo se va…”.

Hui Paco, te trobe en falta, a tú i a les nostres sopes, d’estiu i d’hivern, a les nostres cançons amb la Marisol sempre donant-nos lletra, a la teua guitarra… al teu Pinet. Enrique Manchón




coded by nessus

Related posts:

One Response to A Crevillent que és un tresor: Para la libertad…

  1. Martin"s dice:

    No soy capaz de encontrar las palabras adecuadas para escribir del gran personaje crevillentino Paco Llopis Gran persona. Gran Alcalde gran Amigo

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *