Monthly Archives: enero 2018

Com la tonya: Picaíllo

Este mes os presento uno de las recetas más típicas de Crevillent para la hora del almuerzo. Era un plato muy apropiado para comer con pan en una época en la que constituía  un producto asequible y no se hacían tantos bocadillos de companaje con la facilidad con la que lo hacemos ahora. En cuanto a las variantes, había familias que lo hacían con sardina de bota o capellanes e incluso le añadían agua para “estirarlo” un poco más. Variantes que todavía hoy se siguen haciendo, sobre todo la del capellán.

Nyà lo que te dic… Poemes

Aquest nou any que acabem d’encetar el vull iniciar dedicant-vos unes poesies que he escrit que parlen un poc dels propòsits, desitjos i reflexions que ens fem quan un cicle nou comença. Les fotos que acompanyen les poesies són de l’alba del 2 de gener, un novell dia que comença en aquesta nostra vida de cicles… Que tingueu un bon inici d’any i que els vostres desitjos es complisquen.

 

UN ANY MÉS

Un any s’acaba i no passa molt,

no passa res i passa tot.

Passa la vida, passa l’amor,

passen els riures, passen el plors.

Curiosidades: La exposición

Hace unas pocas semanas un amigo que reside en una población no muy lejos de la nuestra, nos invitó a varios amigos a visitar una exposición de un renombrado y polifacético artista que tenía lugar en aquella ciudad.

Organizamos un viaje por todo lo alto, desayuno a la llegada, visita a la exposición, comida, etc.

Cultura popular: El Barrio de La Salud

He nacido en Crevillente y a todo el mundo quiero

porque son igual que yo, pobres, honrados y buenos.

De Crevillente es la fama de hiladores sin dinero

que cuando no trabajaban no subía el panadero.

La vieja memoria: El AVE a Albatera

Bon dia Crevillent. A vore còm farem per a que la gent jove tinga una visió del Crevillent que mos va tocá viure a mostraos i no a ells; al menys que veguen el contraste-diferencia…

Aniré relatant açí lo que la memòria em pose per davant i, sobre tot, açí tot és totalment verídic, salvo alguna equivocasió involuntaria.

En agost mos vam queà en la festa de Sant Gaitano. Fea caló caló i com la gent de Crevillent sempre ha sigut creativa, pués van inventà el AVE que fea el recorregut de Crevillent a Albatera. Y ahí teniem al tio Cabut i la segua tartana que colocaba a mares i manyacos com a figues en quintals i als homes darrere, caminant. Era famosa l’expresió del tio Cabut quan s’alborotava el galliné. Pegava un xellit i dia: “A qué desenganxe!”. Mares i xiquets es callaven, però un ratet, més no.

El tio Cabut mos llevava als banys d’Albatera, on havia aigua termal, calenteta. Havia tres xarcos, un per a les mules, cavalls i burros, un altre per a les dones i el següent per als hòmens. La veritat és que jo no veia a ninguno banyar-se, però bé, estaven allí, prop de la família.

L’altra llínea del AVE era la de Crevillent-Elx. Aixó ja eren vagons de lujo. El tio Miralles llevava a la gent ben sentaeta i la jardineria tenia 8 asientos i este AVE era puntual.

I lo dit, els crevillentins disfrutaven de dos recorreguts del AVE. Que no diguen que anaven a 300 per hora, però que tampoc tenia més importància, ningú preguntava a quina velocitat anavem. Pedro Galvañ Puig